LES NOSTRES PORS

La POR és un mecanisme de defensa que ajuda el nen a evitar situacions potencialment perilloses.  Apareix quan se sent una amenaça, sigui real o imaginària.  És una resposta NORMAL que prepara el cos per reaccionar davant la situació.

Algunes pors són presents en el desenvolupament normal de tot infant, però igual que apareixen també desapareixen espontàniament, a mesura que el nen va adquirint experiència en relació a elles.

Les pors que es poden considerar normals segons l’edat són les següents:

-De 0 a 1 any: por davant d’estímuls desconeguts.

-De 2 a 4 anys: por dels animals.

-De 4 a 6 anys: por de la foscor, d’éssers imaginaris (monstres i fantasmes), d’estar sol, d’animals, d’elements de la natura (per ex. trons…)

-De 6 a 9 anys: por del dany físic, de la mort, del ridícul per l’absència d’habilitats escolars i esportives…

Quan una POR es converteix en fòbia?

a) quan aquesta por és desproporcionada en relació a la situació que la genera.

b) quan  no es deixa de sentir,  tot i les explicacions.

c) quan no és normal per aquella edat.

d) quan és de llarga durada.

e) quan  no es pot controlar.

f) quan s’eviten les situacions en que es podria tornar a experimentar la por, i això afecta a la vida quotidiana.

Algunes orientacions per combatre la por infantil:

a) En primer lloc, viure la situació del nen amb normalitat i sense mostrar (almenys davant d’ell), preocupació o angoixa.  RECORDA que el nen sovint interioritza els comportaments i percep l’estat anímic dels pares.

b) En general és important no forçar el nen en aquelles conductes que li suposen por o angoixa.  Evidentment, cal diferenciar entre aquelles són necessàries (per exemple: anar a l’escola), d’altres que no tenen conseqüències en l’àmbit educatiu, social o familiar.

c) Quan es tracta de pors que afecten significativament la vida de l’infant alterant el seu funcionament normal, cal fer un pla d’intervenció per poder ajudar-lo.

d) Una forma molt eficaç d’actuar és mitjançant el modelatge. Un dels pares pot efectuar la conducta temuda (per exemple entrar a l’habitació a les fosques) per ensenyar al nen que no passa res.  No obstant, s’ha de tenir present, que aquest modelatge és més eficaç si el model és de la mateixa o una edat similar a la del nen.

e) EVITAR sempre ridiculitzar el nen per les seves pors, en especial, davant dels seus companys.  L’atenció s’ha de dirigit a les possibles solucions i no a les conseqüències punitives.

f) EVITAR veure pel·lícules, jocs o activitats que comportin violència, por o terror.

Durant diferents sessions, al taller d’I. Emocional hem parlat de les nostres pors.  A continuació compartim amb vosaltres diferents moments temporals dels vostres fills i filles, amb aquesta emoció:

Deixa un comentari