MOLT ENFADAT!

A  Intel.ligència Emocional, els alumnes de 2n han recordat un conte que ja van visualitzar a l’etapa infantil, per continuar aprofundint en una de les emocions més fàcils d’identificar per ells, però a la vegada, que més els hi costa regular:  la RÀBIA!

Resulta que el  protagonista del conte “Quina rebequeria!” ( Mireille d’Allancé), en Robert, no ha tingut un bon dia i està de mal humor. El seu pare li ha castigat a la seva habitació. Llavors el nen sent una cosa terrible que li surt de dins i comença a trencar-ho tot. Si no l’ atura a temps…!

Aquest relat explica de forma senzilla, a través de les seves il·lustracions, com un nen perd el control de la seva pròpia rebequeria.

Com en Robert, tots els nens i nenes de la classe han viscut situacions on el seu monstre de la ràbia s’ha fet gran i han perdut el control.  Moltes vegades acaben fent i dient coses que després, en un moment de reflexió, els hi generen tristor i culpabilitat.    Per evitar arribar a aquest punt, han pres nota del consell rebut en aquesta lectura: 1r) estirem el braç; 2n) mirem fixament els dits; 3r) comencem a fer respiracions pausades (una per dit)  i  quan ja en portem cinc…  amb veu enèrgica diem: STOP RÀBIA!

Des de casa, també podem ajudar als nostres menuts amb la gestió d’aquesta emoció.  COM HO PODEM FER?

Primer de tot,  hem d’entendre les rebequeries com a  frustracions que els nens no saben expressar degut a la seva immaduresa. La regla general és actuar perquè aquesta conducta no es converteixi en habitual i els nostres fills aprenguin noves formes i eines més eficaces d’enfrontar-se a situacions frustrants.

Algunes pautes que ens poden ajudar a gestionar aquestes situacions tant  estressants per a tots (infants i adults) són:

a) NO hem de prestar atenció a la rebequeria. Hem d’ensenyar-li que amb ella no aconseguirà el seu objectiu.

b) Explicar-li des de la calma, que quan es tranquil·litzi li faràs cas i l’ajudaràs a solucionar la situació (podem recordar-li el tema de les respiracions i fins i tot podem fer de models).

c) Quan s’hagi calmat, aleshores tornem a parlar amb ell.

d) Intenta no perdre els nervis.  Si ho fas, perds la batalla.  No oblidis que ets els seu model.  El teu fill es fixarà més en el que fas que en el que dius.

e) Tot i que t’has de mantenir ferm, cal mostrar afecte i NO enuig.

f) Si és possible, desvia l’atenció cap a una altra cosa.

“NO REBEM CONSEQÜÈNCIES PER SENTIR RÀBIA. SINÓ PER NO SABER-LA CONTROLAR”.

 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.