No tinc POR, de tenir POR!

A Intel.ligència Emocional, s'ha treballat amb l'alumnat de i4 durant vàries sessions, l'emoció de la por.

La POR és una emoció totalment normal  i en petites dosis  és adaptativa ja que ens pot ajudar a ser prudents i  a sobreviure. Ens  els infants i joves venen i se’n van, i canvien a mesura que van creixent.  Varien segons l’etapa evolutiva  i les situacions que es viuen.

A grans trets les pors més freqüents són:

0-2 anys	Sorolls forts Estranys Llocs alts Ansietat de separació
2-6 anys	Fantasmes Monstres Animals Foscor Disferesses Col·legi
6-8 anys	Desapareixen pors imaginàries o del món fantàstic, major realisme Accidents Fenòments meteorològics Metges i sang Dany físic
8-11 anys	Mort Abandonament Fracàs Relacions socials Crítiques Separació o divorci La pròpia imatge Rendiment acadèmic
Adolescència	Rebuig i fracàs Reconeixement per part dels altres Augmenten les por a les relacions interpersonals

En el nostre cas, s'ha treballat aquesta emoció a partir de la lectura del conte "Una tempesta de por" i hem comptat amb la presència dels seus personatges principals: en Toni i la Tina (de Meritxell Martí i Orriols i Xavier Salomó).

A més hem aprés una frase antipor que poden fer servir cada vegada que en tinguin la necessitat. A continuació podeu veure una representació d'aquesta:

A continuació, teniu algunes recomanacions per ajudar als vostres fills i filles a fer front a les seves pors:

• En primer lloc, hem de respectar i acceptar la seva por, per ridícula, incoherent o poc raonable que ens sembli. Hem d’entendre que per a ell la por és real.

• Cal ajudar-lo a que  descrigui exhaustivament  la seva por quan ell o ella desitgi fer-ho, Permetre que s’esplaï i fer-li veure que li escoltem i que ens preocupem pel seu estat.

• Explicar-li que, de vegades, nosaltres també tenim por. Empatitzar, compartir aquesta experiència amb l’infant l’ajudarà a entendre que és una emoció que tothom sent en certes situacions de la vida.

• Evidentment, no llançar-lo ni exposar-lo directament a la situació que tem. És recomanable acompanyar-lo fins que es senti més segur per afrontar-ho sol/a.

• En moments concrets, per ajudar el nen a tranquil·litzar-se davant de situacions que li provoquin por, podem proposar-li una pausa, tot animant-lo a fer respiracions lentes i profundes, abans de continuar afrontant la situació que el neguiteja.

• Reforçar-li positivament  cada petit acostament que faci cap a la superació de la seva por, encara que al principi sigui amb la nostra ajuda, sense forçar-lo i elogiant les seves conductes valentes.

• En algunes ocasions pot ser útil ensenyar-li com ens exposem al que ell/ella li fa por i que observi com allò que pensa que passarà, no arriba a passar. No cal que després s’hi exposi ell, simplement amb que ho observi ja és un gran pas.

• A més, cal ensenyar-li maneres de contrarestar l’ansietat: escoltar música, relaxar-se, o activitats que el mantinguin ocupat ( enumerar menjars favorits, dibuixar, …).